En aquest tema hem tractat la neurociència, que és un conjunt de ciències que investiguen sobre el funcionament del cervell del qual no sabem quasi res encara. La neurociència és molt important ja que si comprenem el funcionament del cervell podem arribar a comprendre els èssers humans millor, les seues accions. Si coneguem com funciona el cervell podem ajudar a gent amb problemes al cervell que des de sempre han sofert aquests defectes sense cap remei.
He elegit dels quatre temes possibles el del "neuromarketing". Aquest tema m'atrau més que "per què ens enamorem/desenamorem" ja que encara que està a les nostres vides no em semblava molt interessant. Respecte del tema "som lliures?" em va atraure un poc però em va resultar un poc difícil i complicat d'entendre i tractar. El tema de "fundint biologia i tecnologia al cervell" em sembla molt interessant, ja que m'agrada la tecnologia però... havia de triar un tema i vaig elegir finalment el tema de neuromarketing per ser molt actual i perquè estic sempre criticant la quantitat d'anuncis que ens bombardegen tots els dies i a llocs que abans no esperavem trobar. Ara trobem publicitat a youtube abans de vore un video, abans açò no pasava. Ara trobem publicitat a programes com spotify, abans no. I si ens donem compte estem constantmen pressionats, tenim publicitat a les busties, a les portes, targetes pels carrers, als cotxes, a les carreteres, als camps de futbol, als correus electrònics, a totes les pagines web, a les taules i cadires dels bars, a les gorres, al cèl, ens criden per telèfon, ens visiten a casa. Com jo mateixa em sent tan pressionat vaig voler averiguar com s'ho montaven per a ser tan pesats i quins eren els seus trucs, aleshores vaig triar aquest tema. Ara se quines son les seues bases mes o menys, però crec que vaig a continuar sent igual de escèptic amb la publicitat.
El neuromarketing és una branca de la neurociència que tracta d'averiguar les conductes dels consumidors a l'hora de comprar productes. Els empresaris estan recurrint molt al neuromarketing per a poder crear anuncis que influixquen sobre les persones per a que compren els seus productes. És una ciència complicada que estudia coses com la memòria, les emocions... i és molt difícil de predir.
Un dels majors o millor científic que tracta aquesta ciència ens comenta unes coses sobre el futur. El seu nom es Martin Lindstrom. Ací deixe un enllaç a una curta entrevista a aquest personatge.
El que el neuromarketing ha estat buscant i continua buscant es una fòrmula perfecta, un botó al nostre cervell que ens diga "compra" i compres un determinat producte. S'ha arribat a la conclusió de que aquest botó al nostre cervell afortunadament no existeix i mai podran obligarnos a comprar alguna cosa. Així que el que fan es recurrir a crear anuncis que ens impacten i els recordem per a que tinguem una direcció, una atracció cap els seus productes.
El que vaig vore al documental pujat a la web de CMC sobre el neuromarketing em va dir una cosa que realment em va impactar. Un profesor de la universitat de Pittsburgh ha descobert una forma de "llegir la ment". Mitjançant un escaner cerebral han conseguit que un programa siga capaç de saber en quin objecte físic estem pensant. Aquest projecte està creat per a ajudar a persones autistes, però es planteja la duda de si aquests coneiximents caigueren en altres mans quins podriens ser els seus usos...El profesor pensa que d'ací uns anys ja no es necessitarà un escaner cerebral sino que tindrem uns xicotets i portatils, pensa que la intimitat de les persones acabarà. Però qui millor que el mateix video per a expressar la meua por i angoixa respecte el nostre futur. Únicament heu d'anar al minut 7:10 fins que acabe el video.
Quan vaig sentir les paraules del profesor de l'universitat de Pittsburgh em van vindre a la ment quantitat de coses que no m'agradaria que ningú sabera. Aleshores açò m'ha creat un enorme conflicte amb les preguntes de si aquestes investigacions deurien ser financiades amb diners públic i de si les seues posibles aplicacions deurien estar a l'abast de tota la població. Pense que indudablement s'hauria d'invertir diners públics en l'investigació del cervell per a fins sanitaris o fins i tot per a obtindre coneixement, per a saber com funciona el nostre cervell. El projecte que realitza el profesor de Pittsburgh amb la finalitat d'ajudar als autistes crec que és realment interessant i bo per a tots, que deuria rebre ajudes públiques, però no crec que el neuromarketing deuria rebre diners públics ja que els utilitzaria en contra nostra. Respecte a si les aplicacions d'aquestes investigacions deurien estar a l'abast de tots també tinc els meus dubtes sobre l'aparell que podria llegir la nostra ment, saber el que pensem. Crec que ningú voldrà que aquest objecte existisca, només les persones poderoses, influents i delincuents. D'ara en avant debem anar amb molta cura per no traure a la llum investigacions que podrien caure en males mans.
En definitiva, crec que la neurociència va a influir prou en les nostres vides futures i com molts dels temes que hem tractat aquest any va a ser polèmic. Haurà diverses opinions i disputes, però en fi, aixì sembla ser el nostre progrés, caldrà afrontar-ho.
