Neurociència

En aquest tema hem tractat la neurociència, que és un conjunt de ciències que investiguen sobre el funcionament del cervell del qual no sabem quasi res encara. La neurociència és molt important ja que si comprenem el funcionament del cervell podem arribar a comprendre els èssers humans millor, les seues accions. Si coneguem com funciona el cervell podem ajudar a gent amb problemes al cervell que des de sempre han sofert aquests defectes sense cap remei.

He elegit dels quatre temes possibles el del "neuromarketing". Aquest tema m'atrau més que "per què ens enamorem/desenamorem" ja que encara que està a les nostres vides no em semblava molt interessant. Respecte del  tema "som lliures?" em va atraure un poc però em va resultar un poc difícil i complicat d'entendre i tractar. El tema de "fundint biologia i tecnologia al cervell" em sembla molt interessant, ja que m'agrada la tecnologia però... havia de triar un tema i vaig elegir finalment el tema de neuromarketing per ser molt actual i perquè estic sempre criticant la quantitat d'anuncis que ens bombardegen tots els dies i a llocs que abans no esperavem trobar. Ara trobem publicitat a youtube abans de vore un video, abans açò no pasava. Ara trobem publicitat a programes com spotify, abans no. I si ens donem compte estem constantmen pressionats, tenim publicitat a les busties, a les portes, targetes pels carrers, als cotxes, a les carreteres, als camps de futbol, als correus electrònics, a totes les pagines web, a les taules i cadires dels bars, a les gorres, al cèl, ens criden per telèfon, ens visiten a casa. Com jo mateixa em sent tan pressionat vaig voler averiguar com s'ho montaven per a ser tan pesats i quins eren els seus trucs, aleshores vaig triar aquest tema. Ara se quines son les seues bases mes o menys, però crec que vaig a continuar sent igual de escèptic amb la publicitat.

El neuromarketing és una branca de la neurociència que tracta d'averiguar les conductes dels consumidors a l'hora de comprar productes. Els empresaris estan recurrint molt al neuromarketing per a poder crear anuncis que influixquen sobre les persones per a que compren els seus productes. És una ciència complicada que estudia coses com la memòria, les emocions... i és molt difícil de predir.
Un dels majors o millor científic que tracta aquesta ciència ens comenta unes coses sobre el futur. El seu nom es Martin Lindstrom. Ací deixe un enllaç a una curta entrevista a aquest personatge.
El que el neuromarketing ha estat buscant i continua buscant es una fòrmula perfecta, un botó al nostre cervell que ens diga "compra" i compres un determinat producte. S'ha arribat a la conclusió de que aquest botó al nostre cervell afortunadament no existeix i mai podran obligarnos a comprar alguna cosa. Així que el que fan es recurrir a crear anuncis que ens impacten i els recordem per a que tinguem una direcció, una atracció cap els seus productes.

El que vaig vore al documental pujat a la web de CMC sobre el neuromarketing em va dir una cosa que realment em va impactar. Un profesor de la universitat de Pittsburgh ha descobert una forma de "llegir la ment". Mitjançant un escaner cerebral han conseguit que un programa siga capaç de saber en quin objecte físic estem pensant. Aquest projecte està creat per a ajudar a persones autistes, però es planteja la duda de si aquests coneiximents caigueren en altres mans quins podriens ser els seus usos...El profesor pensa que d'ací uns anys ja no es necessitarà un escaner cerebral sino que tindrem uns xicotets i portatils, pensa que la intimitat de les persones acabarà. Però qui millor que el mateix video per a expressar la meua por i angoixa respecte el nostre futur. Únicament heu d'anar al minut 7:10 fins que acabe el video.

Quan vaig sentir les paraules del profesor de l'universitat de Pittsburgh em van vindre a la ment quantitat de coses que no m'agradaria que ningú sabera. Aleshores açò m'ha creat un enorme conflicte amb les preguntes de si aquestes investigacions deurien ser financiades amb diners públic i de si les seues posibles aplicacions deurien estar a l'abast de tota la població. Pense que indudablement s'hauria d'invertir diners públics en l'investigació del cervell per a fins sanitaris o fins i tot per a obtindre coneixement, per a saber com funciona el nostre cervell. El projecte que realitza el profesor de Pittsburgh amb la finalitat d'ajudar als autistes crec que és realment interessant i bo per a tots, que deuria rebre ajudes públiques, però no crec que el neuromarketing deuria rebre diners públics ja que els utilitzaria en contra nostra. Respecte a si les aplicacions d'aquestes investigacions deurien estar a l'abast de tots també tinc els meus dubtes sobre l'aparell que podria llegir la nostra ment, saber el que pensem. Crec que ningú voldrà que aquest objecte existisca, només les persones poderoses, influents i delincuents. D'ara en avant debem anar amb molta cura per no traure a la llum investigacions que podrien caure en males mans.

En definitiva, crec que la neurociència va a influir prou en les nostres vides futures i com molts dels temes que hem tractat aquest any va a ser polèmic. Haurà diverses opinions i disputes, però en fi, aixì sembla ser el nostre progrés, caldrà afrontar-ho.

Aliments transgènics

 Un estudio hecho público por el Gobierno de Austria identifica graves amenazas para la salud por consumo de organismos modificados genéticamente. Este estudio es uno de los escasos realizados a largo plazo de los efectos de los transgénicos en la alimentación. Concluye que la fertilidad de los ratones alimentados con maíz modificado genéticamente se vio seriamente dañada, con una descendencia menor que los ratones alimentados con maíz convencional. Este maíz está aprobado para alimentación humana y animal en la Unión Europea y se ha cultivado de forma experimental en más de 30 municipios españoles. Considerando la gravedad de esta potencial amenaza para la salud y reproducción humana, Amigos de la Tierra y Greenpeace exigen la retirada de los cultivos transgénicos actualmente en el mercado.
El estudio, patrocinado por los Ministerios de Agricultura y Sanidad de Austria, fue presentado ayer en un seminario científico en Viena. El Dr. Jürgen Zentek, Profesor de Medicina Veterinaria en la Universidad de Viena y coordinador del estudio resumió los hallazgos: los ratones alimentados con maíz transgénico tuvieron menos descendencia en la tercera y cuarta generación, y estas diferencias fueron estadísticamente significativas. Los ratones alimentados con maíz no transgénico se reprodujeron de forma más eficiente. Este efecto se puede atribuir a las diferencias en la alimentación.
“Los alimentos transgénicos parecen actuar como un agente de control de la natalidad, conduciendo de forma potencial a la infertilidad. Si este motivo no es suficiente para plantear la retirada de los cultivos transgénicos actualmente en el mercado, no se a que tipo de catástrofes estamos esperando” afirmó Juan Felipe Carrasco, responsable de la campaña  contra los transgénicos de Greenpeace “Experimentar genéticamente con nuestros alimentos es como jugar a la ruleta rusa con los consumidores y con la salud pública”.
Los investigadores austriacos llevaron a cabo varios ensayos de alimentación a largo plazo con ratones durante 20 semanas. Uno de estos estudios consistió en una Evaluación de la Reproducción mediante Cría Continua (RACB en sus siglas en inglés), en el que la misma generación de padres tuvo varias camadas de ratones. Los progenitores fueron alimentados o bien con una dieta que incluía un 33% de una variedad de maíz transgénico (NK 603 x MON 810), o bien a base de un maíz parecido, pero no transgénico. Se encontró que la reducción en el tamaño de la camada y su peso eran estadísticamente significativos en la tercera y cuarta generación en los ratones alimentados con transgénicos en comparación con el grupo control.

“Este estudio es un ejemplo más de que no se puede garantizar la seguridad de los cultivos transgénicos. La toxicidad para la reproducción que presenta este maíz transgénico es un resultado totalmente inesperado. Pero las autoridades europeas lo declararon tan seguro como el maíz convencional, un error con una consecuencias potenciales extremadamente graves” añadió David Sánchez, responsable de Agricultura y Alimentación de Amigos de la Tierra.



Enlace de la notícia
 http://vidasana.org/noticias-vidasana/alimentos-transgenicos-una-amenaza-para-la-fertilidad.html

Notícia sobre els aliments transgènics

Evaluació del segón trimestre

Els temes de la segona evaluació han sigut interessants, però el de la ciéncia i la pseudociència ha sigut un poc curt però interessant. Aprendre a saber la diferéncia entre els dos conceptes ha estat be i realitzar la busqueda sobre si la religió, la nacionalitat, etc influeixen en els científics. M'ha agradat més el tema de l'univers, m'ha resultat més ampli i m'atrau molt més, ja que té molta polèmica, és actual i va a influïr molt al nostre futur. També m'ha agradat saber més informació sobe els viatges a la lluna ja que moltes vegades ha sorgit aquest tema i ningú sabia molt en realitat. Ara se que s'han fet més d'un viatge a la lluna quan abans creia que no. Per una altra banda aquest tema m'ha semblat un poc llarg i pesat i hi havia molts llargs videos, alguns no funcionaven i alguns estaven en anglés amb la qual cosa em va costar realitzar algunes activitats. Tampoc vaig poder realitzar amb comoditat l'activitat d'elegir un objecte quotidiá que ha sigut creat per a l'investigació espacial ja que no podia veure quins havien elegit els meus companys. Desafortunadament, les plaques solars, les va elegir un amic sense jo saber-ho.

Respecte al treball monogràfic reconec que ens hem relaxat i no hem fet els nostres deures. Hem anat molt carregats durant aquest trimestre i hem afluixat en aquesta part. Espere que aquest trimestre que comencem no ens torne a pasar el mateix, però se que anem a anar molt estressats.
Espere que el treball a l'aula siga més interessant i de pensar, i no de veure i llegir videos tan extensos.

Influència de la Genètica

En la meua opinió els avanços en la genètica no influexen en les vides de quasi ningú. No se si estic equivocat o no, però pense que soles afecta als casos aïllats que apareixen en les notícies d'un bebe al que li han canviat genèticament alguna cosa per primera vegada per a evitar que herete alguna malaltia.
Si els coneixements sobre la genètica son actualment útils és per a saber que probablement vas a heretar la calvície del teu pare o el juanete de la teua mare.
De totes maneres se que en un futur la genètica va a ser molt important i va a influir molt a la nostra vida i va a causar molta polèmica, però actualment està encara en desenvolupament.

Evaluació tema 3 CMC

Crec que el tema de l'univers és realment molt interessant, però he trobat un poc complicat la realització del tema per problemes informàtics com ha sigut no poder veure tots els videos en un enllaç, nomes tres, el del Hubble i dos més. D'altra banda no he pogut comprovar en l'activitat de les aplicacions diaries producte de la investigació espacial quines havien trobat els meus companys per a no repetir-la i he hagut de fer-la sense saber si ja l'havia triada algú.
Encara que és un tema interessant se m'ha fet pesat ja que se m'ha acumulat la feina per a l'ultim moment i els videos eren extremadament llargs, més del que jo em pensava a més d'una quantitat considerable d'articles per a llegir i recerca d'informació a internet.
Un altre problema que he tingut amb els videos era que un o dos dels tres que podia veure no estaven en espanyol i no teniem subtitols amb la dificultat que comporta entendre el que diuen en anglés. No es que vuiga criticar molt ja que m'agrada molt el tema, però crec que han sigut algunes dificultats per a dur a terme el meu treball i que m'han retrasat un poc.
Sobre el tema del viatge a la lluna he de dir que m'ha agradat molt i m'ha sorprés i he disfrutat molt amb el segon video que ha deixat el tutor. Però m'haguera agradat coneixer un poc mes en profunditat la història del viatge a la lluna i quantes vegades s'ha tornat.
En definitiva, continue pensant que fer el tema virtual és molt mes divertit, entretingut i mes lleuger que dur un llibre a classe, llegir, activitats i fer examens i com se que és un treball dur per al meu tutor l'anime  a que continue així.

Iridología

Que és la iridologia? Doncs és un mètode de diagnostic de la medicina alternativa. Consisteix en observar els iris de les persones i determinar que problemes presenten els seus organs o enfermetat, fins i tot poden predir per dir-ho d'alguna manera el futur perquè al nàixer ja tenim marcats a l'iris signes que ens avisen que anem a patir alguna enfermetat o problema. Que pasa ací? Doncs que tenim als nostres nasos una pseudociència en tota regla que és pot fer creible pels arguments que dona per la seua antiga història i personalitats conegudes... A més que sabem que a la nostra societat li agrada distribuir i comunicar aquest tipus de mentides camuflades ja que son com el "Corazón corazón" que provoquen molt de morbo. Be, darrere de tot açò descobrim que en realitat aquesta "ciència"  no presenta ninguna prova del seu funcionament demostrada i a més que s'ha demostrat a un estudi que els iridòlegs no comparteixen el mateix diagnòstic per a diferents pacients... Deixe un parell d'articles sobre la iridologia, el primer conta un poc la seua història i el seu "funcionament" i  el segon que es més breu mostra les dades de la demostració que la iridologia és una pseudociència practicada per farsants que es fan pasar per metges alternatius.
http://ciencialgia.blogspot.com/2011/12/pseudociencias-1-iridologia-trabajo-de.html
http://masabadell.wordpress.com/2011/12/12/iridologia-el-arte-de-no-ver-nada-y-cobrar-por-ello/

Mars Express

Mars Express és una missió que encara es du a terme per l'Agència Espacial Europea i que va començar el 2003. Aquesta missió consistia en enviar un orbitador i un aterriçador al planeta Mart. La paraula "Express" fou elegida per a la missió ja que quan varen llançar a l'espai la nau Mart i la Terra es trobaben a una distància molt propera. L'orbitador anomentat Mars Express Orbiter havia de recopilar informació sobre l'atmosfera i l'aterriçador Beagle 2 havia de recopilar informació sobre la superfície i l'ambient del planeta buscant proves d'una possible pasada vida al pasat al planeta i de la seua composició. El problema fou que l'Agència Espacial Europea mai va aconseguir contactar amb el Beagle 2 una vegada devia haver pres terra al planeta roig. Afortunadament el Mars Express Orbiter està actualment en la orbita de Mart investigant, fent fotos amb la seua càmera d'alta definició i fent descobriments.

 

Una de les fotos que ens ha trasmés es aquesta.

 

Aquesta foto mostra com el vent arrosega particules de terra en una direcció.

Per a llegir l'article sencer entreu ací. 

http://translate.google.com/translate?sl=en&tl=es&js=n&prev=_t&hl=es&ie=UTF-8&layout=2&eotf=1&u=http%3A%2F%2Fwww.esa.int%2FesaMI%2FMars_Express%2FSEM1NHTXXXG_0.html&act=url

 

A aquesta altra foto podem observar un enorme cràter a l'hemisferi sur del planeta i que es creu que fou ocasionat per l'impacte de diversos meteorits.

 

Per últim tenim aquesta foto on el Mars Express Orbiter ha trobat probes de que va haver a Mart un oceà de dimensions molt grans com poden veure a la foto.

  http://sci.esa.int/science-e/www/object/index.cfm?fobjectid=49967

Evaluació unitat 2

Crec que aquest tema en la part de treball es curta, ja que realment no he fet molt, encara que no dic que no m'agrade. El que no m'ha agradat es que he gastat molt temps llegint articles o algun video i després la meua entrada sobre la pregunta es relativament curta. De les tres preguntes que es donaven a elegir he elegit la primera "Pot la ciència no veure's afectada per la nacionalitat, personalitat, religió... dels científics?" perquè hem sembla realment interesant i volia haver trobat informació. La meua decepció ha sigut no trobar-ne informació a internet i crec que no m'han servit molt els texts de la unitat amb la qual cosa no he pogut realitzar un treball més extens.

De totes maneres acabe aquest tema amb ganes de començar el següent.

¿Piensas que la Ciencia puede verse afectada por aspectos como la personalidad de los científicos, sus creencias, su nacionalidad, etc?

Realment crec que la ciència es pot veure afectada per la personalitat dels científics ja que si un d'ells es més sensible amb les malalties que acaben amb la vida de milions de persones a Africa a l'any invenstigarà sol·lucions per a resoldre aquest problema i no investigarà sobre el moviment dels planetes o que hi ha a l'interior d'un volcà. D'altra banda crec que la ciència no és veu afectada per la nacionalitat d'un científic ja que tot el mon està interessat en el desenvolupament i en descobrir noves coses, pense que la ciència es universal. També pense que la religió no influeix en la ciència ja que des d'un punt de vista les dos son compatibles i un catòlic o un jueu no tenen perquè tindre diferències a l'hora d'investigar.
En definitiva, pense que la ciència es universal i igual per a tots ja que el principal objectiu es descobrir tot allò que encara no coneguem i no té perquè veure's afectada per les possibles diferències entre els científics.

Programació treball

L’ECOLOGIA AL

NOU SEGLE

1-Degut al canvi de mentalitat amb l'entrada en el nou segle. Volem investigar sobre les mesures per reduir la contaminacio que ha pres una gran multinacional com és Ford España, a més dels projectes de futur per continuar reduint la contaminació tant d'aquesta gran empresa i els seus productes, com d'un xicotet polígon industrial com el de l'Eliana que està en construcció.

2-Quines mesures incorporen actualment les empreses per contaminar menys?

1. Quines són les exigencies ecològiques imposades pel govern a una factoría que presente risc de contaminar?
2. Quines tècniques incorporen les industries per contaminar

3-Anem a presentar el avanços mitjançant les eines informàtiques: word, powerpoint, correu electrònic...

4-Anem a utilitzar els següents recursos: Internet, realitzar entrevistes, enquestes, mitjans de comunicació, llibres...

5- Temporalització (previsió)

1. Primera presentació de l'esborrany d'aquest treball el dimecres 25 de gener.
2. Divendre 28 presentació oficial del treball a classe.
3. Establir una data d'entrevista amb la Ford abans de finalitzar el mes.
4. Realitzar enquestes al llarg del mes de febrer.
5. Organitzar la informació que em arreplegat, a principis de març.
6. En abril continuem investigant.
7. En maig ordenem la informació que tenim.
8. Realitzar el pòster que hem de presentar a classe.

6-Una via de colaboració entre grups pot ser la comparació estructural dels treballs monogràfics. Altra via seria fer entre tots els grups un model d`enquesta en la qual tots es pugueren basaren per fer-les.

7-Punts de revisió.

Revisarem el treball que hem fet mensualment amb possibilitat d’improvisar revisions.

Evaluació 1r trimestre

Pense que l'assignatura de CMC està siguent molt entretinguda i interesant. És la primera vegada que treballem en unes condicions com les que ens ha donat el professor i pense que son prou acertades, innovadores i que ens proporcionen per d'una d'una manera més temps per a estudiar altres matèries ja que no fem examens. Crec que en el que respecta al treball de l'aula virtual sobre els temes independents del projecte d'investigació que estem realitzant està molt ben organitzat ja que Manuel ens està facilitant tots els treballs organitzats per temes, sense haver de posar-se a escriure a les llibretes i amb la possibilitat de guardar els treballs als ordinadors. D'altra banda he de dir que el nou calendari propost per al segon trimestre em pareix del mes adequat per a nosaltres ja que podem administrar el nostre temps segons ens convinga. Respecte al treball a l'aula considere que no és molt productiu ja que necessitem els ordinadors per a avançar el temari i tampoc podem avançar quasi el nostre treball d'investigació.
A l'hora d'evaluar al professor crec que és un dels més bons que hem tingut ja que es  preocupa per nosaltres, no ens pressiona en excés i veig molt acertada la seua dinàmica del classe que ens beneficia i molt. Valore l'esforç que està fent per control·lar a una classe tan gran com la nostra i que es dividisca tots els dies entre les dos aules. També m'agrada la seua idea de intentar mantindre sempre una postura neutra davant els conflictes i d'intentar no resoldre el nostre treball si no d'aportar consells per a que siguem capaços de realitzar-lo nosaltres soles.